FRINK Linked Data Fragments server

Matches in SemOpenAlex for { <https://semopenalex.org/work/W48653940> ?p ?o ?g. }

• W48653940 abstract "Un titol com Vida d'Isop entre el iambe, la faula i la intenta, sobretot, de definir uns limits: la sequencia dels termes de referencia a fets literaris que hi son emprats es indici tambe d'una sequencia temporal, en l'ordre historic, la que cal resseguir per passar del personatge -Isop, el poeta- a l'obra literaria que en parla -la - Del iambe a la novel·la suposa un cami, que no hem fet amb l'esperanca de trobar ni amb la intencio de cercar cap veritat historica en les dades que sobre Isop forneix la -Vita-. A mes, aquest no era un cami aparent, car ha catgut reconstruir-ne el tracat en els seus punts cabdals i fer-lo intel·lectualment transitable, i ha calgut tambe pensar-lo a l'inreves, ja que el punt d'arribada, la novel·la, es alhora punt de partenca. En efecte, partim d'un text, la i sabem importants per al nostre proposit uns altres textos, les faules, que calculem prosificacions d'uns poemes. Aixi, ens trobem acarats a una mena singular de poeta arcaic i intentem d'explicar el fonament arcaic d'una serie de trets que el defineixen, pero que nosaltres hem apres en un text hel.lenistic, el de la Vita. Ara be, la separacio que els limita condiciona els resultats. A l'origen tenim potser nomes un context -imaginem una festa o tal vegada un moment de lliure en la realitzacio d'una activitat quotidiana, com ara un descans en les feines del camp- en que s'escau alguna forma de narracio breu, anecdotica o al.lusiva, exemplar o sentenciosa, critica o exhortativa. I potser un tal Isop fou especialment destre en la invencio d'aquestes contalles: per a Herodot es logopoios, co es un individu que sap fer determinades contalles. I qui diu logos diu, es clar, medos, atnos, que poden designar un mateix objecte narratiu, aquestes contalles, i geloion que en diu una caracteristica fonamental: fantasia i realisme, no exempts, pero, d'una carrega didactica i/o d'entreteniment. Despres, el cosum de reproduir i d'imitar aquestes contalles aniria modelant el que podriam dit genere propi d'una ocasio especifica. Entre l'un i l'altra cal fixar tambe el tipus del narrador, del poeta. El poeta, el narrador, d'antuvi -es-; despres hom -el pensa-. I la millor manera d'imaginar-lo es en connexio estreta amb la seva obra: allo que el poeta explica -que fa -objecte-, susceptible de ser reproduit i imitat- es -personalitza- en ell. Aixi, les -narracions- de i de les anecdotes -a proposit de- s'aproximen; a la fi s'identifiquen. El nom d'Isop es indestriable d'un objecte, la faula. Quan el poeta -ja no es-, cal mantenir-ne una -persona- i el material que nodreix la representacio d'Isop hom el poua de la seva obra: si la faula exhorta, Isop es imaginat com a conseller d'homes i de reis; si es geloion, fa riure, tambe Isop esdeve risible; si la faula critica i agredeeix -i aixi es emprada com a forma de la poesia iambica-, la befa i la riallada implicites en aquesta agressio poden anar igualment contra el poeta, fins i tot ocasionar-li la mort. S'origina, d'aquesta manera, a l'entorn del personatge una tradicio amplia, oberta i a l'inici oral, que ha quallat a l'epoca hel.lenistica en una -Vita-, limitada i closa en ella mateixa, escrita per un autor. Cal insistir que no es biografia com a genere, sino l'articulacio i la novel·litzacio, en el marc narratiu d'una vida, dels aspectes -biografics- que no vol dir realmente viscuts pel faulista- significatius per a una seva representacio i caracteritzacio com a poeta en general - i en aquest sentit cal recordar l'episodi de la mort d'Isop a Delfos o l'escena d'iniciacio poetica que podem individuar a la -Vita-, i com a conreador del genere iambic, en particular, si tenim en compte els vincles importants de genesi i de difusio entre aquest i la faula. I cal nomes, per a comprovar la solidesa d'aquests vincles, tenir present la tradicio biografica i la representacio de la persona d'altres poetes iambics, com Arquiloc o Hiponax. D'altra banda, es possible parlar de novel·litzacio, car el tipus de narracio que serveix de marc a la llegendaria vida del poeta de les faules, es deutor, en gran mesura, de l'epoca en que fou elaborada la -Vita-, moment en que es consolida la tradicio de formes narratives, en prosa, que donen com a producte nou la novel·la, i, a mes, es produeix tambe una revifalla important de la tradicion iambica. La novel.la d'Isop formula amb termes precisos quina es la representacio del poeta. L'imagina esclau, no-grec i fisicament inferior. Aquesta imatge, pero, imposa al personatge un -role- determinat, car haura de superar, com sigui, la seva inferioritat, que no es un tret d'indole biografica, sino literaria. I la superacio arriba quan troba una manera especial i especifica d'expressar-se, la faula, o quan pot demostrar un enginy i una habilitat que el fan triomfar sempre i en tots els ambits sobre uns oponents nomes en aparenca superiors. Enginy i habilitat, perque son tambe els trets que predominen en faules el protagonisme de les quals ha estat confiat a animals com el llop o la mostela o la guineu. Ara be, habil o enginyos, Isop es lleig; d'una lletjor tan extrema que arriba adhuc a la grolleria de la burla i de la caricatura. Per aixo, calia resseguir quina era la formulacio exacta de l'aparenca fisica del poeta i poder comprovar com els qualificatius emprats no eren casuals, ans ben significants en llur context, puix que remetien a la representacio i caracteritzacio d'altres figures, mitiques o afins al faulista per la coincidencia en el conreu d'una determinada poesia. La novel.la d'lsop es important encara per un altre aspecte. Es tracta d'una novel·la satirica i realista, protagonitzada per un esclau. Cal recordar que, en l'ambit de la literatura grega, hom parla sempre de novel·la -idealista- i es reserva el qualificatiu de -realista- a les novel·les llatines com el -Satirico- o -L'ase d'or-. Tanmateix, davant d'un text com la -Vita Aesopi- es fa dificil de seguir mantenint aquesta dicotomia. lsop, certament, val com anti-heroi d'una novel.la grega d'amor i d'aventures. I aixo tant pel seu aspecte, ben oposat al dels joves i bells enamorats protagonists de les obres del genere, com per la seva actuacio, car, com un personatge de comedia, capgira, en benefici propi, el mon que l'envolta -comportament, per altra part, que s'ave amb la representacio tradicional del poeta iambic; i el iambe es troba a la base de la comedia.-L'engany, el canvi o la transformacio codifiquen l'essencia del personatge. Isop, esclau com es, dins i fora, opina, discuteix, jutja o decideix en els afers dels homes. Isop es el poeta de les faules i la faula exemplifica be el vincle entre identitat i canvi: son breus sequencies narratives en les quals sota una disfressa animal -com la de Luci, el protagonista de -L'ase d'or- hom denuncia la falsedat, la hipocresia o els prejudicis que regeixen la conducta i la vida dels homes, i alhora es posa de relleu la necessaria permanencia i una obligada immutabilitat d'uns caracters humans que, si no volen fracassar estrepitosament, mai no han d'ultrapassar llur propia categoria i condicio naturals. La faula, doncs, vol ensenyar tot entretenint. I la vida novel.lada del poeta lleig vol ser tambe un ensenyament: es clou amb una moralitat, i alguns dels seus episodis no son altra cosa que ocasio per a narrar una faula, com si l'autor hagues pensat la seva obra sobre el model mateix del genere conreat pel protagonista, car fa progressar el relat a manera d'un cosit d'anecdotes a proposit del personatge, com un entreteixit de sentencies i dites del poeta, com un canemas on s'articulen les faules d'lsop o les que ell mateix inventa, car n'hi ha de desconegudes per la tradicio isopica, pero, si porten el nom d'Isop o es ell qui les explica, ningu no deixara d'identificar-les com a tals. D'altra banda, si Isop, la faula, ensenyen, es perque el poeta pot transmetre un missatge de saviesa -i la tradicion oblida els aspectes negatius de la seva figura i li reserva un lloc entre els savis de Grecia-, pero no d'una saviesa artificial o vanitosa: no es un filosof -el filosof es l'amo Xantos-, sino nomes un esclau dotat d'una saviesa natural, com la que reivindicaren els qui, d'un nova manera, -la manera cinica-, a l'epoca hel.lenistica, oposaren al convencionalisme i a l'erudicio llur extravagancia i critica. Aixi doncs, la Vita Aesopi, narracio en prosa, bios, a proposit d'un poeta i d'un savi en la tradicio iambica, es, sens dubte, una malla oblidada pero no perduda de la iambikeidea " @default.
• W48653940 created "2016-06-24" @default.
• W48653940 creator A5086105094 @default.
• W48653940 date "1987-04-06" @default.
• W48653940 modified "2023-09-23" @default.
• W48653940 title "La Vida d'Isop entre el iambe, la faula i la novel.la" @default.
• W48653940 hasPublicationYear "1987" @default.
• W48653940 type Work @default.
• W48653940 sameAs 48653940 @default.
• W48653940 citedByCount "0" @default.
• W48653940 crossrefType "dissertation" @default.
• W48653940 hasAuthorship W48653940A5086105094 @default.
• W48653940 hasConcept C142362112 @default.
• W48653940 hasConcept C15708023 @default.
• W48653940 hasConcept C205649164 @default.
• W48653940 hasConcept C58640448 @default.
• W48653940 hasConceptScore W48653940C142362112 @default.
• W48653940 hasConceptScore W48653940C15708023 @default.
• W48653940 hasConceptScore W48653940C205649164 @default.
• W48653940 hasConceptScore W48653940C58640448 @default.
• W48653940 hasLocation W486539401 @default.
• W48653940 hasOpenAccess W48653940 @default.
• W48653940 hasPrimaryLocation W486539401 @default.
• W48653940 isParatext "false" @default.
• W48653940 isRetracted "false" @default.
• W48653940 magId "48653940" @default.
• W48653940 workType "dissertation" @default.